POLITÈCNIC al brasil

Sete Lagoas és una ciutat de l’estat de Minas Gerais, al Brasil, amb una població pròxima als 230.000 veïns, que hauríem d’ampliar fins al mig milió si parlem d’àrea d’influència.

 

Sete Lagoas ha crescut exponencialment, en poc més de 40 anys ha quadruplicat el nombre d’habitants i és, sens dubte, un dels territoris brasilers més dinàmics, que es consolida com a pol d’atracció industrial i comercial. La fundació del municipi de Sete Lagoas està datada en 1867, però va ser cap a finals del segle XVII quan hi van arribar els primers europeus, els quals van iniciar una activitat minera que, des d’aleshores, no ha parat de créixer. Quasi 350 anys després de l’arribada dels portuguesos, hi ha arribat un valencià: Víctor Correcher (Alcoi, 1973), enginyer tècnic en Obres Públiques per l’Escola Politècnica Superior d’Alacant.

Víctor, crec que la primera pregunta és obligada i clàssica: ¿Què fa un xic com tu en un lloc com aquest?

Treballar, això és el que faig. Treballar molt per a una empresa d’estructures per a camps fotovoltaics.


Sí, d’acord, però Sete Lagoas està a 7.922 quilòmetres d’Alcoi, ¿no creus que te n’has anat un poc lluny?

Quan puges a l’avió i canvies de país et fa igual la distància. A casa, enviant currículums, començava a sentir-me lluny de mi mateix. Ací tinc la sensació de tornar a estar aplicant el que vaig aprendre en la carrera i, sobretot, d’aprendre molt més.

Què vols dir?

En més de deu anys d’exercici professional, he passat per uns quants estudis d’arquitectura, on vaig fer molta faena de despatx dissenyant i executant edificis, obra civil, planejament urbanístic, fent pressupostos etc. Amb tot això vaig gaudir molt, m’agradava el que feia, però el que estem fent ací al Brasil són paraules majors: dirigir l’execució en obra d’un camp fotovoltaic d’aquesta envergadura és un pas endavant en la meua carrera.

I estaves preparat per a això?

I tant que no, però ja saps el que diuen: a la força els pengen. Si toca buscar maquinària, contractar personal, resoldre qüestions burocràtiques... t’hi has de posar i, finalment, les coses ixen.

Com va sorgir la idea de vindre a treballar al Brasil?

Aquesta empresa treballa arreu del món i ara el lloc és Brasil, potser demà serà Xile, despús-demà Austràlia, aniré on calga anar.

Sí, però, en tot cas, no degué ser una decisió fàcil: un altre país, una altra manera de ser i fer, una llengua diferent...

Tampoc era difícil, em va resultar il·lusionant. També ajuda molt no haver vingut sol. Quant al portugués, què vols que et diga, és una llengua romànica, per tant, el valencià i el castellà que duc de casa m’han ajudat molt.


I la família?

Bé, gràcies [riu]. Sóc un jovençol de quaranta anys. De moment, no tinc parella, ni fills i aquesta circumstància m’allibera de molts lligams. A més, gràcies a l’Skype i el whatsapp continue en contacte amb la gent que m’estime.

Animaries els alumnes egressats de l’Escola a seguir els teus passos?

I tant que sí. Si poden i tenen l’oportunitat d’anar a treballar a l’estranger que no la deixen córrer. És més que una eixida professional, es tracta d’ampliar coneixements i horitzons. Treballar fora és una aventura formativa que no et dóna cap assignatura o màster.

Home, alguna cosa deus trobar a faltar...

Moltes, això és inevitable. Te’n diré una que et farà gràcia: la cervesa. La d’ací és molt suau. Una de les primeres coses que faré quan torne serà prendre’m una Voll Damm.

A la teua salut, Víctor. Moltes gràcies.

Gràcies a vosaltres i molt d’ànim per a tot: els estudis, els treballs, la revista, el país...

Víctor Correcher
Enginyer Civil per l´ÉPS

Debes estar logueado para poder comentar

EPSAlicante

Twitter EPSAlicante Facebook EPSAlicante Google+ EPSAlicante  

Blog LabsEPS Linkedin EPSAlicante Radio Politécnica RSS Revista Politécnica

Versiones impresas

Galería de fotos

Recibir novedades